–Fa un any de la crisi de la sequera, ara els pantans estan plens a vessar i no para de ploure. Amb tot, si es tornés a produir una situació d'emergència, estaria a favor de la interconnexió de xarxes?
– No és cap secret que estic en contra de la interconnexió de xarxes. Confio en la convicció de l'actual govern de no recórrer a transvasaments. Ara coma ara, el país està en unes condicions excel·lents per afrontar un altre episodi de sequera. S'han fet millores substancials en el sistema de gestió i subministració d'aigua. Estic satisfet que el projecte d'interconnexió de xarxes quedés avortat perquè hauria generat una gran frustració al territori.

–Així creu que el projecte d'interconnexió de xarxes és a la paperera?
–De les 50 persones que participàvem en les taules de la sequera hi ha una realitat objectiva: l'absoluta majoria apostaven per un transvasament de l'Ebre. I hi ha un bon grapat de grups polítics al Parlament, sobretot els que són a l'oposició, que aposten per la interconnexió de xarxes encara que els embassaments estiguin plens. Amb tot, els representants de les Terres de l'Ebre hem aconseguit que el transvasament no sigui en l'agenda política del govern actual.

– Una sentència del TSJC diu que no es poden fer parcs eòlics en sòl rústic. Pot frenar això els projectes que hi ha a la Terra Alta?
–Entenc que no, tots els parcs eòlics de l'Estat s'emplacen en sòl rústic. Si aquesta sentència prospera, es carregarà tot el model eòlic de l'Estat.»

–Així Creu compatibles les centrals eòliques projectades a la Terra Alta amb el desenvolupament turístic de la comarca?
– El model eòlic que s'està implantant al nostre territori no em satisfà. És un model que heretem el 2003 i que hem intentat racionalitzar. Hem eliminat els parcs previstos a Pàndols i Cavalls i s'ha reduït el nombre de torres. Déu n'hi do el canvi del que teníem al que tenim! Amb tot, tampoc em satisfà, si ho hagués pogut gestionar des de l'inici, el govern actual hauria optat per no aprovar parcs eòlics dins les zones de la batalla de l'Ebre.

– Pensa que el Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre haurien d'acollir el magatzem de residus nuclears?
– Espero que els ajuntaments de l'Ebre no participen en el concurs que convocarà l'Estat, perquè el model pel qual hem d'apostar ha de ser diferent del que s'ha dut a terme les últimes dècades. No hem d'apostar per instal·lacions intrínsecament conflictives, que generen conflicte social. No és el model de desenvolupament de les Terres de l'Ebre que volem.

– També fa un any que es van adjudicar les obres de descontaminació del pantà de Flix, però encara no s'han iniciat...
– En primer lloc, cal matisar que les obres sí que han començat; amb tot, estem preocupats perquè van molt lentes. La neteja de l'embassament de Flix comporta molts treballs previs, dels quatre anys d'execució de l'obra n'hi ha més de fase prèvia que dintre l'embassament.

– I què vol dir la fase prèvia?
– Fer els pous dels plans d'emergència, l'abocador de residus, la cinta transportadora... Ara s'està treballant en l'abocador i els pous. A Flix les obres ja han començat, però estem preocupats perquè els treballs no van al ritme que correspondria, i així ho hem traslladat a l'Estat.

– La crisi econòmica també afecta l'Ebre. Els sindicats reclamen al govern que pressione Lear perquè mantingui la planta de Roquetes. S'està negociant amb aquesta multinacional?
– La secretaria d'Indústria ha mantingut contactes amb Lear per intentar que el seu futur sigui al més llarg possible al país. Aquesta multinacional històricament ha canviat de producte i ha treballat per a diferents clients. El pas que ha de fer és adaptar el seu producte al mercat.

– El govern està treballant perquè altres indústries s'instal·len a l'Ebre. La crisi ha alentit aquestes negociacions?
– Fem una aposta per diversificar la nostra economia, potenciant la indústria i els serveis. Ampliarem el sòl industrial en 475 hectàrees i negociem amb diverses empreses perquè s'hi instal·len. També hem posat en marxa un pla de dinamització del sector del moble amb una dotació de dos milions d'euros.

– Parlem d'infraestructures. La Cambra de Comerç de Tortosa organitzarà un acte per reclamar que l'autovia de l'Aragó acabe a l'Ebre. Té previst anar-hi?
– Sí. Tot i que ha costat, el territori ha estat capaç de consensuar un document conjunt que té el suport de les quatre cambres de la demarcació i això reforça l'opció catalana davant l'Estat. En l'acte de Gandesa es reclamarà a l'Estat que el traçat de l'A-68 sigui el de l'actual N-420 i posteriorment el govern de la Generalitat ho complementarà amb el desdoblament de l'eix de l'Ebre i la C-43.

– L'Ajuntament de Tortosa i els veïns de Campredó van manifestar-se fa una setmana perquè rebutgen el traçat de l'A-7. La Generalitat pressionarà l'Estat perquè es canvie?
– Des del 2005 hem fet esforços per aconseguir que la inversió més important que es farà a les Terres de l'Ebre els pròxims anys es faci amb el màxim consens possible. De moment no s'ha trobat consens entre l'administració local i l'Estat, però espero que es trobe una solució satisfactòria.

– Una altra infraestructura que aixeca polèmica a Tortosa és el desdoblament de l'eix de l'Ebre...
– Malauradament és un tema que continua enrocat.

– I el projecte acumula retard?
– La resolució de l'estudi informatiu s'està demorant molt, però preferim invertir temps a minimitzar el conflicte que fer una infraestructura que genere més problemes que solucions.

– Per acabar, la vegueria de l'Ebre serà realitat el 2011?
– Segurament és el principal tema que ens queda pendent. Confio que arribem a temps perquè el 2011 Catalunya tingui com a mínim cinc vegueries. I després de les municipals ja no es constituirà la Diputació, sinó les vegueries del Camp i les Terres de l'Ebre.
Llegeix l'entrevista