–La redistribució del poder sempre crea moltes tensions.
– Qualsevol canvi important i transcendent genera reticències originades de l'status quo d'aquells que no els ve de gust cedir una part d'aquell poder que històricament havien assumit o disposat.

La polèmica que ha generat l'avantprojecte de llei de vegueries posa en perill la creació de la vegueria de l'Ebre?
– El convenciment del Govern és ferm i és indiscutible, especialment de la Conselleria de Governació, que vol que aquesta llei sigui una realitat dintre d'aquesta legislatura. Avui s'està treballant amb l'objectiu que aquest avantprojecte de llei pugui ser aprovat aquest mes de gener i pugui entrar, posteriorment, en el tràmit parlamentari. En aquest sentit sóc optimista. No obstant això, vull manifestar la meua sorpresa davant les reticències que des de Tarragona, des de Lleida o des de la Diputació de Barcelona s'han manifestat a aquesta divisió territorial que està més que assumida des de l'any 1995. I està assumida per una realitat indiscutible, i és que avui la Generalitat està descentralitzada en set territoris. Les Terres de l'Ebre en som un exemple, però en els últims anys també s'ha fet a les Comarques Centrals i als Pirineus. Per tant, la divisió territorial és un tema que stà consolidat, tancat i barrat des de 1995.

–Per tant, el sorprenen les declaracions de l'alcalde de Lleida en què qüestiona la vegueria del Pirineu?
– No em sorprenen, perquè l'alcalde de Lleida sempre ha estat molt franc en aquesta qüestió i s'ha queixat ara i es va queixar quan es va iniciar el procés de descentralització de la Generalitat als Pirineus. És coherent i sempre ha estat molt clar, ell vol la província de Lleida.

–Així Quan pot ser una realitat la vegueria de l'Ebre?
– L'objectiu és que sigui una realitat a partir del juny de 2011; no obstant això, no hem d'amagar que abans d'aconseguir la vegueria de l'Ebre fan falta portar a terme molts de passos i fer molta feina que requereix un consens dels partits polítics molt important que d'entrada es pressuposa que existia. A més de l'aprovació de la llei de vegueries cal, a posteriori, modificar una llei de caràcter estatat, i en aquest sentit fa falta el compromís i la implicació del Govern de l'Estat.

– I aquest compromís existeix?
– Sí, el govern de l'Estat assumeix que hi ha un Estatut de Catalunya, que va aprovar el Parlament i posteriorment el Congrés de Diputats, que diu que s'han d'implantar les vegueries. El que sorprèn és que després de tant de temps reivindicant un nou Estatut, quan es planteja desplegar-lo en un tema fonamental com són les vegueries, apareguin des de Catalunya discursos antiestatut, perquè són discursos que van en contra d'allò que diu l'Estatut.

– La marginació, l'oblit, l'abandonament històric són les causes per les quals avui hi ha un consens polític i social tan ampli a les Terres de l'Ebre que demana la recuperació de la vegueria?
– No ho veig com una resposta a aquest element de falta de proximitat el país envers les Terres de l'Ebre, ho veig com un procés lògic des que el 1833 s'imposà una divisió provincial que no era lògica, perquè les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona tenim realitats, necessitats i singularitats molt, molt diferents. Es tracta d'una divisió provincial antinatural que no reflecteix ni la realitat del nostre territori ni del nostre país. Durant dos segles a les Terres de l'Ebre s'ha mantingut la voluntat d'existir, d'emergir i de superar aquesta divisió provincial, i el que estem fent ara és recuperar la vegueria que havíem tingut durant sis segles.

– Què en pensa, de l'enfrontament que protagonitzen els alcaldes socialistes de Tarragona i Reus?
– Des de les Terres de l'Ebre crec que no ens hem de posar en qüestions internes del Camp de Tarragona; per tant, respecte absolut a les seves discrepàncies mentre ells respectin la nostra voluntat d'esdevenir vegueria de les Terres de l'Ebre. El que no podem acceptar és que els seus problemes interns siguin una excusa per a demanar l'aturada de la llei de vegueries, com estan fent alguns dels polítics del Camp de Tarragona. No poden posar pals a les rodes a la voluntat de l'Ebre de ser vegueria.

– Com veu avui la relació entre Tortosa, Amposta i la resta de ciutats de la regió de l'Ebre?
– Vull destacar el seny de la gran majoria de polítics del nostre territori, aparcant els possibles o històrics recels entre ciutats i posant per damunt l'interès col3lectiu i general de les Terres de l'Ebre. Avui hem de posar-nos al costat de la constitució de la vegueria i, posteriorment, un cop constituïda, ja discutirem com la implementem, si fem un model de territori estructurat en xarxa en un projecte multipolar i equilibrat o si tendim més a fer un model de territori clàssic més centralitzat, però, remarco, és un debat que ja farem a posteriori. Vull també destacar la capacitat de tots els alcaldes de les Terres de l'Ebre d'aparcar les possibles discrepàncies per manifestar una voluntat, o des de l'afirmació o des de l'acord tàcit.

– Què és un model de territori estructurat en xarxa?
– Les vegueries no són més que l'expressió d'un model de país multipolar. Avui Catalunya té un gran pol i tres pols més petits, que són les capitals de província. Avançar cap a un model més equilibrat significa avançar cap a les vegueries distribuint el poder administratiu i els centres de decisió del territori. I aquest mateix discurs l'hem d'aplicar a les Terres de l'Ebre i ser capaços de donar un paper i un joc en la construcció del territori a la Ribera d'Ebre, a la Terra Alta o al Montsià, i reconéixer les aspiracions legítimes d'algunes de les nostres ciutats més enllà de Tortosa com a capital històrica de les Terres de l'Ebre, i això significa que Amposta ha de tenir un paper important com també Móra d'Ebre 0 Flix, entre d'altres.